A tous les enfants et petits enfants des combattants de l'armée de la République Espagnole,et des forces antifacistes:
Guerilléros,
Brigadistas,
Socialistes,
Communistes,
Anarchistes de la FAI,
Membres du POUM,
Syndicalistes de la CNT
Francs Maçons,
réfugiés de tous
âges, et à tous ceux qui ont combattu pour la Liberté durant la Guerre Civile d' ESPAGNE de 1936, ce blog vous est ouvert pour raconter ou découvrir
LA MÉMOIRE DE NOS PÈRES.


Pour éditer vos documents et témoignages dans ce blog écrivez à l'adresse email ci-dessous, vous pouvez aussi répondre directement dans la rubrique commentaires en fin d'article:
vrann.dansief@gmail.com

LA "RETIRADA"

LA "RETIRADA"
Ils étaient parmis eux...

jeudi 20 novembre 2008

mercredi 19 novembre 2008

Són crims contra la humanitat

Un Estat compromès amb el dret internacional no pot tenir un tractament diferent per a un mateix i per als altres

  1. Dir que els assassinats del franquisme són delictes ordinaris respon a la voluntat de no investigar-los
 MARTÍN TOGNOLA
MARTÍN TOGNOLA
ESTEBAN Beltrán*
Quan s'acaben de complir 10 anys de la detenció d'Augusto Pinochet a Londres per una ordre del jutge Baltasar Garzón, la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola oblida el dret internacional, i, com a societat, correm el risc de convertir-nos en una de les poques excepcions mundials a l'hora d'investigar els crims contra la humanitat comesos en el passat. ¿Com és possible això?
El recurs interposat recentment per la Fiscalia de l'Audiència Nacional contra l'acte de 17 d'octubre dictat pel mateix jutge passarà sens dubte al costat fosc de la història judicial, com ho van fer en el seu moment els recursos presentats contra l'extradició de Pinochet a Espanya. Tot aquest assumpte ha aixecat una extraordinària polseguera, que, lluny d'aclarir a la ciutadania la verdadera naturalesa de la qüestió, hi ha abocat un torrent de mites i distorsions. Segons la nostra opinió, la lectura del recurs citat permet comprovar que, per part de qui hauria de defensar els drets de les víctimes i dels seus familiars a la veritat, a la justícia i a la reparació, el que es fa és contribuir a desorientar l'opinió pública sobre el contingut del procés i s'ignoren les obligacions internacionals que vinculen tant l'Administració de justícia com el Govern.

NO
S'ENTÉNque els tribunals espanyols --que en l'exercici de la jurisdicció universal han afirmat la universalitat dels drets de les víctimes a Xile, l'Argentina, Guatemala, la Xina, Ruanda, Àustria i Alemanya, i han rebutjat mecanismes d'impunitat com les lleis d'amnistia argentina i xilena-- estiguin ara bloquejats, com durant el cas Pinochet, per recursos que desafien les normes del dret internacional. No hi ha res millor per reflectir aquesta contradicció que afirmar que entre els més de 25 països analitzats per Amnistia Internacional, Espanya és un dels pocs en què el Ministeri Fiscal pre- tén invocar i utilitzar mecanismes d'impunitat, com la llei d'amnistia del 1977. És un trist currículum, que pot suposar, a més a més, un antecedent letal per a altres països immersos en processos similars. Quan un Estat manifesta compromís amb les normes internacionals de drets humans, ho ha de fer amb totes les conseqüències, no pas establint un tractament diferent per a un mateix que per als altres.
En el recurs del fiscal s'hi van afirmant d'un en un els grans mites que, a força de repetir-se, s'erigeixen en inqüestionables, com que la llei d'amnistia del 1977 impedeix investigar els fets o, fins i tot, que la llei 52/2007, anomenada de la memòria històrica, avorta les accions judicials. No és així: la llei d'amnistia indica que només s'amnistiaran aquells fets "d'intencionalitat política", encara que el mateix legislador va reconèixer alguns límits com el descrit a l'incís c) aplicable a actes realitzats entre el 15 de desembre del 1976 i el 6 d'octubre del 1977 "sempre que no hagin suposat violència greu contra la vida o la integritat de les persones". La desaparició forçada en cap cas pot ser considerada un acte d'intencionalitat política d'acord amb la legalitat internacional, subscrita per Espanya. Per la seva part, la llei de memòria històrica admet que les mesures reflectides allà són "compatibles amb l'accés a procediments judicials", tal com han fet els familiars de les víctimes davant l'Audiència Nacional.
S'argumenta també que no hi ha lloc per al procés judicial perquè tots els presumptes autors han mort, perquè és impossible trobar- ne les restes i, així mateix, perquè és públic i notori que les víctimes van ser executades i els delictes d'assassinat ja haurien prescrit. Però tot això és incorrecte: és la investigació judicial la que ha de determinar l'extinció de l'acció penal per mort dels presumptes responsables, l'existència d'altres responsables no identificats i, així mateix, què se'n va fer de les víctimes i la naturalesa del delicte. I això s'ha de fer, tal com ha observat recentment amb preocupació el Comitè de Drets Humans de l'ONU, sense els obstacles amb què han ensopegat fins ara les famílies a l'hora de dur a terme les seves gestions judicials i administratives per obtenir l'exhumació de les restes i la identificació de les persones desaparegudes.

A
AQUESTSobstacles s'hi haurà d'afegir ara l'acció del Ministeri Fiscal, que havia d'haver promogut d'ofici la investigació judicial i, no només no ho ha fet, sinó que en els seus escrits del 20 i el 21 d'octubre s'oposa a l'exercici de la jurisdicció espanyola. Al.leguen que són els historiadors els que ho han d'investigar, encara que es tracti de crims, i asseguren que la funció del Ministeri Fiscal és defensar la legalitat, però s'obliden, una vegada més, de la legalitat internacional.
I, finalment, aclarim la qüestió de la competència: si un jutge de l'Audiència Nacional disposa d'evidències raonables que els fets denunciats són constitutius de crims que recauen sota la seva competència els ha d'investigar. El jutge ha estimat, per tant, que no es denuncien fets aïllats, sinó fets generalitzats i sistemàtics portats a terme a tot el territori espanyol amb els elements que defineixen els crims contra la humanitat. Afirmar el seu caràcter ordinari per així impedir la investigació és propi d'una voluntat d'impedir-la, no pas un problema de competència. ¿Com poden ser delictes ordinaris la desaparició forçada i l'execució de més de 100.000 persones?

* Director d'Amnistia Internacional.

mardi 11 novembre 2008

UNAMUNO


« Vous vaincrez mais vous ne convaincrez pas. Vous vaincrez parce que vous possédez une surabondance de force brutale, vous ne convaincrez pas parce que convaincre signifie persuader. Et pour persuader il vous faudrait avoir ce qui vous manque : la raison et le droit dans votre combat. Il me semble inutile de vous exhorter à penser à l’Espagne. J’ai dit. » Miguel de Unamuno in Discours à l'université de Salamanque, 12 octobre 1936

VIDEO : Per Catalunya ! Vida i mort de Lluís Companys

Durada : 23’18"
Resum : Principals esdeveniments històrics coincidents amb la vida de Lluís Companys : ascens dels moviments populars i del nacionalisme, Setmana Tràgica, Mancomunitat de Catalunya, Dictadura de Primo de Ribera, Constitució d’Esquerra Republicana de Catalunya, Proclamació de la República, Proclamació de l’Estat Català, el Front d’Esquerres, Guerra Civil, victòria feixista, afusellament de Lluís Companys.
Llengua : català
Tema i destinataris : Ciències Socials (ESO) ; Història (Batxillerat) ; Història de Catalunya (Batxillerat)
Producció : Generalitat de Catalunya (Departament d’Educació) [1991]